Entrevista a Jaume Serra Fontelles

por Helena O’Callaghan García

“Les meves històries són sempre de perdedors i de perduts, personatges que busquen i no saben què és el que busquen. Forasters a casa seva”

Nit de Nadal de 1962, en una ciutat de la Catalunya interior: Remansa, (Manresa amb les sil·labes alterades) Perquè aquesta data i aquest lloc?

Remansa, per diferenciar la Manresa d’abans i la actual, però de fet, podria ser qualsevol ciutat. Manresa m’interessa com a prototip, com a paradigma.
Canviant l’ordre de les lletres, “Remansa” s’escapa de la seva dimensió real. La nit perquè m’agraden els temes nocturns. I posats a triar una nit, la de la nevada del 1962 va ser inoblidable. Pel que fa al Nadal, per mi, sempre ha estat una data màgica, una nit especial. Durant uns anys va perdre la seva significació, però he tornat a recuperar aquest temps de vacances, de joguines, de misteri, d’estar junts a casa… aquest aroma encara el conservo.

Nit de vetlla té una estructura molt cinematogràfica, plena de diàlegs i detalls que transporten al lector a l’atmosfera d’un temps passat, el de la posguerra espanyola.

La meva vida sempre ha estat marcada per la imatge i per la escriptura. Als 15 anys ja feia pel·lículesamateurs. La censura no va deixar publicar la meva primera novel·la ‘Desitja’m sort, Madeleine’ (Premi Ciutat d’Alacant 1974) Això em va decantar pel teatre i la dramatúrgia. Situo l’acció de la novel·la en els anys 60, l’època del seat 600 i la minifaldilla. Semblava que tot anés bé, però hi havia una repressió que venia dels anys 40 i havia de durar molts anys més.

Has passat trenta-tres anys fent de realitzador de TVE a Catalunya. Escull un record.

Una sèrie televisiva de set capítols sobre els maquis a Catalunya en la que vaig treballar amb la Montserrat Roig. La vam rodar durant un any. Vaig tenir la oportunitat de conèixer testimonis de primera mà de ex guerrillers antifranquistes, exiliats a Toulousse. Em va interessar tant que dos anys desprès vaig localitzar a un d’ells per dedicar-me a escriure la seva vida. D’aquí va sorgir ‘L’ombra del maquis’ (Solsona Comunicacions, 2001). Ell és el personatge del Manyo de Nit de vetlla.

El llibre està ple d’anècdotes surrealistes com aquesta: Un dia va desaparèixer un capella que vivia amb la seva revella majordoma; despès de dies de recerca, la policia va trobar el sacerdot al seu llit, mort… i salat: la majordoma l’havia conservat amb una gruixuda crosta de sal perquè li fes companyia fins que Déu se la volgués endur… Són reals o ficcions literàries?

Parents i amics m’han donat a conèixer passatges i anècdotes que si bé resulten inversemblants, són reals. I és que un cop més la realitat supera la ficció.

Nit de vetlla
Jaume Serra Fontelles
Edicions de 1984
201 pàgines, preu: 16